dimarts, 3 de febrer del 2009

RED CANDY

La caputxeta vermella

En la història original, la caputxeta vermella representa una adolescent innocent que és la víctima del llop ferotge. El llop simbolitza l'home masclista que sedueix a l'adolescent amb mentires i enganys amb la finalitat d'obtenir els beneficis que li proporciona una dona.
En el següent enllaç es troba una interpretació prou completa del conte de la caputxeta vermella:


http://www.elmundo.es/magazine/2004/245/1086186000.html





Una nova versió del conte


El vídeo realitzat en el marc d'aquesta assignatura l'hem titulat Red Candy. Es tracta d'una nova versió de la història de la caputxeta vermella, en la que els papers s'inverteixen a mesura que van succeint els esdeveniments, sent la caputxeta la que pren el domini de la situació i manipula el llop per tal d'aconseguir els beneficis que li pot proporcionar un home, a nivell econòmic i sexual.


La pel·lícula


Per a realitzar la pel·lícula, en primer, lloc vam escollir un tema a partir del qual elaboraríem el guió del rodatge. Tot seguit vam dur a terme la gravació de les escenes incloses a la pel·lícula i finament vam elaborar el muntatge de la seqüència d'escenes amb la inclusió del so.

Guió del rodatge
L'elaboració del guió no va ser una tasca fàcil. En primer lloc vam realitzar una caracterització dels personatges principals i secundaris que havien d’aparèixer a la pel·lícula.
EL personatge principal, la caputxeta vermella, és una joveneta aparentment innocent. De la imatge inicial que presentem d'aquest personatge s'hi amaga una personalitat seductora i manipuladora que pren el control de la situació fins anul·lar la personalitat del llop.
El personatge del llop el vam caracteritzar com a un home seductor que busca la seva presa entre un grup d'adolescents que surten de la biblioteca. A mesura que avança la història, la personalitat d'aquest personatge es va afeblint fins a acabar sent víctima de la seva pròpia emboscada. El llop fuig de les urpes de la caputxeta veient que ha perdut el control de la situació.
Pel que fa personatge clàssic de l'avia, que apareix a la història original de la caputxeta vermella, en la pel·lícula no té una representació física de persona, sinó que simbolitza les responsabilitats de l'adolescent: estudis, institut,...
Com a personatges secundaris tenim les amigues de la caputxeta, que reforcen la personalitat de la protagonista, tant pel que fa a la innocència inicial com en la transformació que es dóna al llarg de la història.
També apareixen altres personatges secundaris poc significatius, com els cambrers del bar i del restaurant, i altres extres
Una vegada definits els personatges calia definir bé l'argument de la pel·lícula per tal d'elaborar el guió tècnic de la gravació.
L'elaboració del guió no va ser fàcil, calia escollir molt bé com serien les seqüències d'imatges per tal de transmetre les idees principals que volíem transmetre de la nova versió del conte de la caputxeta vermella. Vam estar discutint quins serien els plans més adequats, el decorat, el vestuari, la música, etc. Va caldre modificar varies vegades el guió de rodatge fins a obtenir la versió final. Finalment, teníem tot el que necessitàvem per la gravació.


La gravació
La gravació va durar molt més del que teníem programat. Tot i que pensàvem que la preparació prèvia havia estat excel·lent, alhora de filmar certes escenes ens vam adonar que ens mancaven certs elements claus. En el moment de la gravació va caldre modificar certs aspectes del guió original, tot i així, ens en vam sortir prou bé!
Muntatge de la pel·lícula

Finalment, només ens quedava el muntatge de la pel·lícula. Disposàvem de les imatges i de la música. Després de mil retalls en cada una de les seqüències filmades, de la incorporació de les cançons escollides per a cada seqüència i d'aplicar els efectes a cada una d'elles, vam obtenir la pel·lícula final. El resultat de tot aquest treball és el següent:


JOGUINES ÒPTIQUES


La percepció visual a partir de les joguines

Es pot treballar i elaborar joguines òptiques a tots els cicles educatius: des d’infantil fins a secundària; només cal adaptar el nivell o dificultat d’elaboració i comprensió del material amb el rang d’edat on s’apliqui l’experiència.

Algunes de les joguines òptiques més conegudes són:

- El taumàtrop
- El doble full
- El fenaquistiscopi
- El Zootrop

ZOOTROP/ FENAQUISTISCOPI/DOBLE FULL

El doble full, el zootrop i el fenaquistiscopi són joguines òptiques que es basen en el mateix principi. En aquestes joguines, la sensació del moviment s’aconsegueix a través d’una successió d’imatges que se’ns mostren a una velocitat més gran de la que l’ull humà és capaç d’enviar una sola imatge al cervell. D’aquesta manera, les imatges s’acumulen i el cervell creu veure una imatge contínua que en canviar de posició simula el moviment.


TAUMÀTROP

Taumàtrop en grec significa: thauma=maravella i tropos=acció de girar. Es tracta d'una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistencia retinal.

Consisteix en un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera.

Per exemple, si a una cara hi ha el dibuix d'una gàbia i a l'altre un ratolí, si fem anar la joguina veurem el ratolí dins la gàbia.


dilluns, 2 de febrer del 2009

REFLEXIONS FINALS


El mètode prova/error, infalible!



No hi ha res que no es pugui fer quan realment és vol fer.



Hi ha procediments que no s’ensenyen, s’aprenen.






M’agrada la idea del despertar. En aquest sentit crec que el mestre ha estat l'estímul (el despertador) que ens ha obert els ulls a un nou món. Alguns de nosaltres hem començat a caminar en terrenys desconeguts, i encara ens queda un llarg camí per recórrer... A nivell personal sento que se m'ha obert una nova porta però que darrera d’aquesta n’hi han moltes més.

LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL A L'ESCOLA

Què en pensen els exerts?

"L’Educació Audiovisual és un dels pocs instruments que professorat i alumnat tenen per començar a desafiar la gran desigualtat de coneixement i de poder que existeix entre els que fabriquen la informació pel seu propi interès i els qui la consumeixen innocentment com si es tractés de notícies o diversió."

Len Masterman


"L'escola del Segle XXI ha d'ensenyar els joves a comprendre els codis del llenguatge audiovisual, a interpretar de manera crítica els seus missatges i a descobrir-los fins a quin punt poden influir en la interpretació del que passa al món".

Marta Cid, consellera d’educació

CAP ON DIRIGIM LA MIRADA?

Què hi ha? Què veiem? Què volen que veiem?

La manipulació a través de les imatges: veiem el que hi ha o el què els comunicadors volen que mirem?

Idea: Disposem d'una imatge original que es retocarà per tal de dirigir la mirada dels receptors cap uns elements o cap uns altres.

Exercici: On són les piràmides?


Dirigim la mirada dels receptors cap endins o cap enfora.

Fotografia 1. Imatge retocada 1: "Què hi veus?"


















Fotografia 2. Imatge retocada 2: "Què hi veus?"
















Fotografia 3. Imatge original: "Què hi veus?"